Compensació econòmica

Segons el Codi Civil de Catalunya, en el règim de separació de béns, si un cònjuge ha treballat per a la casa substancialment més que l’altre, té dret a una compensació econòmica per aquesta dedicació sempre que en el moment de l’extinció de el règim per separació , divorci, nul·litat o mort d’un dels cònjuges o, si s’escau, de l’cessament efectiu de la convivència, l’altre hagi obtingut un increment patrimonial superior d’acord amb el que estableix aquesta secció.

Té dret a compensació el cònjuge que ha treballat per a l’altre sense retribució o amb una retribució insuficient. Per determinar la quantia de la compensació econòmica per raó de treball, s’ha de tenir en compte la durada i la intensitat de la dedicació, atesos els anys de convivència i, concretament, en cas de treball domèstic, el fet que hagi inclòs la criança de fills o l’atenció personal a altres membres de la família que convisquin amb els cònjuges. La compensació econòmica per raó de treball té com a límit la quarta part de la diferència entre els increments dels patrimonis dels cònjuges.

Tanmateix, si el cònjuge creditor prova que la seva contribució ha estat notablement superior, l’autoritat judicial pot incrementar aquesta quantia.

Regles de càlcul

• 1. Els increments dels patrimonis dels cònjuges es calculen d’acord amb les regles següents:

El patrimoni de cadascun dels cònjuges està integrat pels béns que tingui en el moment de l’extinció del règim o, si s’escau, del cessament efectiu de la convivència, una vegada deduïdes les càrregues que els afectin i les obligacions.

S’ha d’afegir al patrimoni de cadascun dels cònjuges el valor dels béns dels quals hagi disposat a títol gratuït, calculat en el moment de transmetre’ls, excloses les donacions fetes als fills comuns i les liberalitats d’ús, i també el valor del detriment produït per actes fets amb la intenció de perjudicar l’altre cònjuge.

S’ha de descomptar del patrimoni de cadascun dels cònjuges el valor dels béns que tenia en començar el règim i que conserva en el moment en què s’extingeix, una vegada deduïdes les càrregues que els afectin, i també el valor dels adquirits a títol gratuït durant la vigència del règim i les indemnitzacions per danys personals, exclosa la part corresponent al lucre cessant durant el temps de convivència.

• 2. Les atribucions patrimonials que el cònjuge deutor hagi fet al cònjuge creditor durant la vigència del règim s’imputen a la compensació pel valor que tenen en el moment de l’extinció del règim.