Els matrimonis homosexuals aconseguiran els mateixos drets de residència a tota la UE
Hi avenços en múltiples aspectes, però encara no són suficients. Parlem dels drets de les persones que integren el col·lectiu LGTBI, els que han patit durant anys us vexació i mirament d’una societat que encara estava estancada. Afortunadament, la mentalitat ha canviat considerablement i aquest tipus de situacions, han disminuït considerablement. El Tribunal de Justícia de la UE, ha donat un pas més en tot això. Si vols saber quina ha estat, no et perdis aquest article.
Mateixos drets de residència a la Unió Europea per a tots
Els matrimonis de el mateix sexe, tindran els mateixos drets de residència a la Unió Europea que els heterosexuals. Aquesta situació, passarà fins i tot en aquells països en què aquestes unions, per desgràcia, no siguin legals. Així ho ha dictaminat el mateix Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Així, la decisió dels magistrats permetrà a les parelles gais on un d’ells sigui extracomunitari, poder mudar-se a un altre país dels 28 sense cap tipus de restricció. La Cort ha conclòs així: “Encara que els Estats membres tenen llibertat per autoritzar o no el matrimoni homosexual, no poden obstaculitzar la llibertat de residència d’un ciutadà de la Unió denegant al seu cònjuge d’ell mateix sexe, extracomunitari, la concessió un dret de residència”.
Quin va ser l’origen?
Aquesta sentència, suposa una victòria per als defensors dels drets dels homosexuals davant de governs que són més conservadors de el continent. Aquest cas té el seu origen en una denúncia que va ser presentada per Adrián Coman, d’origen romanès i el seu marit, Claibourn Hamilton, nord-americà. A través d’Internet van començar una relació en 2002 i es van casar a Brussel·les 8 anys després. Aquí, Coman treballa com a expert en drets humans al Parlament Europeu. 2 anys després, van sol·licitar a Romania el permís de residència, però la capital va rebutjar la sol·licitud a l’al·legar que no pot obtenir la residència al no reconèixer les unions homosexuals. Sense aquest permís, els ciutadans de fora de la UE no tenen permès estar més de 3 mesos en els Vint.
La parella, va denunciar davant els tribunals la discriminació enfront dels matrimonis homosexuals pel fet de no gaudir de el mateix dret a la lliure circulació a la UE. Van decidir marxar a Nova York, però van mantenir el procés judicial obert perquè altres en la seva mateixa situació no haguessin de enfrontar-se al mateix en un futur.
La insistència ha donat els seus fruits 5 anys després. L’any 2016, el Tribunal Constitucional romanès va remetre l’assumpte als jutges comunitaris, que s’han pronunciat a favor seu a l’deixar clar que a efectes legals, el terme cònjuge inclou als de el mateix sexe. La batalla judicial que ha lliurat aquesta parella, els ha servit per convertir-se en símbols a nivell global per la defensa de la igualtat i sovint són convidats a participar en esdeveniments organitzats per activistes pro drets.
Aquesta fallada suposa un cop per a Romania, però afecta els països comunitaris que no admeten el matrimoni com legal. Durant l’audiència que es va celebrar a la Cort de Luxemburg, països com Hongria, Polònia, Letònia i Romania, van defensar la competència dels Estats per decidir a l’respecte, però els jutges no han avalat aquesta tesi. A partir de ja, si un ciutadà europeu es casa amb algú que no pertany a la UE, té dret que la seva parella es mudi amb ell o ella a qualsevol dels Vint Estats membres, tot i que la llei de país no reconegui el matrimoni homosexual.
Aquesta decisió, augmenta el fet que Brussel·les es separi de països de Centre i Est d’Europa, que no accepten que la UE es fiqui en segons quins assumptes domèstics. 22 dels 28 Estats de la UE, observen el matrimoni homosexual o qualsevol forma d’unió civil en les seves lleis. Únicament Letònia, Eslovènia, Romania, Bulgària, Lituània i Polònia, ho prohibeixen o bé, no ho arriben a acceptar.
Bones notícies perquè la igualtat de les persones sigui un fet. No obstant això, tal com vam advertir a l’inici de l’article, encara queda molt camí per recórrer, especialment en els països anteriorment citats.
